Mapa conceptual: Què puc fer en acabar el batxillerat?

Aquest mapa conceptual situa el projecte proposat envers l'aprenentatge significatiu i les TIC, a més d'especificar les seves característiques seguint els conceptes teòrics de Jonassen.

Mostra documental

Mostra documental

View more presentations from malencf.

Fitxa projecte

Títol de l'activitat
"Què puc fer en acabar 2n de Batxillerat?"
Agents	Personals	- Alumnes de segon de Batxillerat - Tutors de cada grup - Psicopedagoga
	Materials	- Entorn moodle, amb fòrum de notícies, de dubtes i de debat - Ordinadors - Canó de projecció i pantalla - Documents elaborats dins el Departament d’Orientació, amb col·laboració amb Caporalia d’estudis de Batxillerat. - Web - Mail del departament d’Orientació
Descripció del problema
Conèixer les opcions acadèmiques i professionals a les que pot optar un alumne de batxillerat, utilitzant l’entorn moodle com a via d’autoaprenentage.		Característiques del problema
		Estructuració	Mal estructurat
		Complexitat	Alta
		Especificitat de camp	Situat
		Tipus de problema	Presa de decisions
Es tracta d'un problema de presa de decisions, on cada alumne ha de realitzar les següents activitats: - Identificar les diferents opcions acadèmiques i professionals a les quals pot accedir - Valorar cada una d’aquestes opcions - Seleccionar l’opció més ajustada a les seves possibilitats Aquest és un problema mal estructurat ja que la seva solució no és predictible ni convergent. L’objectiu del problema és ajudar a l’alumnat a prendre una decisió acadèmica i/o professional el més ajustada possible a les seves característiques i motivacions. És un problema complex, situat a nivell personal i que es dóna en un context concret (l’ensenyament formal postobligatori), amb solucions limitades i que implica prendre una decisió. Com a criteri d’èxit d’aquest problema es pot especificar que la resposta que dóna l’alumne és igual en valor i forma i dependrà de la situació personal de cada un. S’utilitzarà l’entorn moodle, que el centre ja utilitza de manera habitual en diferents matèries (tant d’ESO com de Batxillerat), aquest entorn permet un fòrum de notícies on es podran anar penjant informacions sobre diferents activitats d’orientació acadèmica i professional, a més d’un fòrum de dubtes, on els alumnes faran les consultes que considerin oportunes. Aquesta metodologia permetrà que tant la psicopedagoga, com els tutors/es i/o els companys/es puguin respondre a les consultes, facilitant un aprenentatge col·laboratiu. La psicopedagoga facilitarà el correu del departament d’Orientació del centre per aquell alumnat que necessiti una consulta més confidencial.
Presentació del problema
Esteim a punt d’acabar la nostra estada a l’IES i ha arribat el moment de pensar què volem fer en el futur proper. Aquesta és una decisió difícil, que necessita d’una recerca d’informació realista i ajustada. Per aquest motiu iniciarem un recorregut d’autoconeixement i de les possibilitats formatives i professionals que ens permetran continuar els nostres estudis i/o la incorporació al món laboral.
Context
Escola		Activitat
· Institut d’Educació Secundària, situat a la zona de Calvià (Mallorca) · Nivell socioeconòmic mitjà-baix		· Curs de 2n de Batxillerat · Aquesta activitat està emmarcada dins el Pla d’Orientació Acadèmica i Professional del centre.
Característiques dels alumnes		Competències a assolir
El problema està dirigit a alumnes amb un desenvolupament cognitiu vinculat al pensament formal, amb bona capacitat lingüística i habilitats de comprensió escrita. A nivell emocional hi ha predisposició a realitzar l’activitat ja que el problema els afecta de manera directa i necessiten preparació per a resoldre el mateix.		- Conèixer les opcions formatives i/o professionals a les que es pot accedir després del batxillerat - Conèixer l’oferta formativa de la nostra comunitat autònoma - Valorar l’autoconeixement com una eina bàsica per a prendre decisions ajustades - Ser conscients que la presa de decisions acadèmica i/o professional ha de ser una decisió pròpia i autònoma Aquestes objectius impliquen fonamentalment les competències bàsiques de: - aprendre a aprendre - tractament de la informació i digital - autonomia i iniciativa personal.
Continguts		Seqüència d'activitats previstes
Conceptuals - Autoconeixement - Els estudis de grau i l’accés a la universitat - Els CFGS - Les notes de tall - Formació no reglada - Ensenyaments de règim especial - Els serveis d’ocupació Procediments - Lectura i anàlisi de documents - Fòrum de notícies, de dubtes i de debat - Navegació per la xarxa i recerca d’informació - Organització de la informació - Presa de decisions Actitudinals - Interès per conèixer l’oferta formativa i els recursos professionals de l’entorn - Prendre consciència de la necessitat d’obtenir informació per aconseguir prendre una decisió fonamentada - Respecte per les opcions acadèmiques i professionals dels companys/es - Actitud positiva envers a l’orientació acadèmica i/o professional		· Treball individual amb el material, amb horari presencial i de manera virtual. Durant el treball individual el fòrum de dubtes serà una eina per a resoldre aquelles qüestions que l’alumne no tengui clares, tant per part dels companys com de la psicopedagoga i dels tutors/es. Els materials a treballar seran: - Qüestionari Tria el teu futur (document PDF) - Document informatiu sobre el Batxillerat (document PDF) - Material admissió i accés a la universitat (UIB) - Document sobre estudis a fora de la nostra comunitat (power point) - Enllaços a pàgines d’orientació acadèmica i/o professional · Presentació de la decisió acadèmica i/o professional, amb una argumentació del motiu de la seva tria al fòrum de debat, per part de cada alumne. · Aportacions dels companys/es, dels tutors/es i de la psicopedagoga a aquesta decisió, per tal de confrontar idees.
Fonamentació
Aquesta activitat cerca la construcció d’un model mental sobre les diferents opcions acadèmiques i/o professionals que un estudiant té en acabar 2n de Batxillerat. L’activitat exigeix que s’explori i manipuli informació, aquest fet farà que cada alumne revisi els seus coneixements i creences sobre els continguts a treballar, a més de reorganitzar els mateixos. Amb l’activitat es cerca aconseguir un canvi conceptual intencional, ja que tots els alumnes han de prendre una decisió en acabar el curs acadèmic, a més és una activitat per la qual estan motivats. El responsable de prendre la decisió serà l’alumne, així que la tasca dels tutors i de la psicopedagoga serà mediadora entre els continguts i l’alumne, supervisant el treball que van desenvolupant. L’activitat segueix el model teòric IDEAL (Bransford i Stein, 1984): Identificar el problema, en el nostre cas és que hem de prendre una decisió. Definir el problema, concretament hem de realitzar una tria acadèmica i/o professional Explorar alternatives, hem de conèixer les diferents opcions acadèmiques i/o professionals a les que podem optar Actuar, a final de curs hem de prendre una decisió Look Back, una vegada presa la decisió hi ha un període de reflexió que ha de permetre valorar si la decisió ha estat correcta, ara bé es pot considerar que no i es tornaria a la fase 3. Com veiem és un problema situat a nivell personal, amb resultats finits, que implica prendre una decisió important per a la nostra vida.
Paper mediador de les TIC
En aquest problema les TIC fan un paper mediador entre els continguts i l’aprenent, ja que les mateixes afavoreixen la possibilitat d’interaccionar amb el material en el moment que l’aprenent consideri oportú. S’ha triat una metodologia semipresencial perquè es considera que en aquest moment evolutiu l’alumnat pot fer un aprenentatge més autònom, així part del treball es pot desenvolupar des de casa en els moments que cada alumne consideri més adequat, amb un ritme propi de treball i amb accés directe a la informació. Una de les eines bàsiques serà el fòrum de dubtes, un espai que afavorirà l’aprenentatge col·laboratiu i compartit, ja que els alumnes exposaran els seus dubtes que podran ser resolts tant pels companys/es com pels tutors/es o la psicopedagoga del centre. El fet que els alumnes hagin de presentar la seva presa de decisions als companys/es fa que la decisió tengui que ser argumentada i reflexionada. Els companys, els tutors i l’orientadora podran fer comentaris a aquest argument presentat, per fer reflexionar en alguns aspectes que no estiguin clars.
Avaluació
Procediments		Criteris
· Es realitzarà una avaluació prèvia, per part dels tutors/es per conèixer el grau de coneixement de l’alumnat envers el problema. · Es farà una avaluació continuada del treball que vagin desenvolupant a les diferents sessions, per mitjà dels tutors/es · Com a avaluació final es realitzarà una autoavaluació de l’activitat, on l’alumne determinarà la seva utilitat per a prendre una decisió acadèmica i professional.		· Els criteris d’autoavaluació seran: - utilitat de l’activitat per a prendre una decisió - valor dels continguts presentats - claredat de la informació - dificultats que han trobat al llarg del desenvolupament de l’activitat
Temporització
L’activitat es durà a terme durant el segon trimestre, a l’hora de tutoria de cada grup de 2n de batxillerat (55 minuts). Aquesta activitat té una durada prevista de tot el segon trimestre, amb 5 sessions presencials més un mínim de 5 a distància, ja que cada alumne pot treballar a casa seva, al seu ritme i en hores lliures. La resta d’hores inclouen l’entrada sobre la tria realitzada i les aportacions dels companyes/es i de la psicopedagoga. Les sessions presencials inclouen: - 1 sessió de presentació del projecte i dels documents a treballar de manera individual, que es farà per a cada grup amb el canó de projecció i la pantalla - 1 sessió de familiarització amb l’entorn de treball (fòrum de notícies, fòrum de dubtes, fòrum de debat, mail del departament d’orientació, enllaços) - 3 sessions de treball guiat amb els tutors/es i supervisat per la psicopedagoga - Un mínim de 5 sessions a distància.
Es proposa que una vegada realitzades les 10 sessions es vagin penjant les propostes al fòrum de debat per ser comentades.

Conclusions PAC 2

Com a conclusions d’aquesta PAC crec interessant comentar que l’elaboració de l’argumentació gràfica m’ha permès una anàlisi rigorosa dels arguments presents en el fil de discussió triat, aquesta anàlisi ha donat com a fruit l’elaboració d’un mapa mental entorn a la discussió i, per tant, la construcció de coneixement al voltant d’aquesta discussió. Aquesta construcció de coneixement és fruit d’una col·laboració a partir d’un debat en línia, per tant parlam de coneixement compartit, en el cas que ens ocupa de coneixement sobre els arguments en contra de la utilització de les TIC a l’etapa d’Educació Infantil 0-3 anys.

Quan vaig iniciar la pràctica, i en un primer moment, vaig pensar que seguir el model d’argumentació de Toulmin de manera gràfica restringia la validesa de l’argument presentat, ja que sols et permet treballar amb sis elements (fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusió), però una vegada realitzada la tasca veig que és una manera d’aprendre a estructurar les idees i donar forma a les mateixes, a més la utilització del CMAP permet presentar l’argument de manera atractiva i clara.

Així, en aquesta PAC he aprés la importància dels arguments per presentar les nostres idees, seguint una línia d’argumentació (model de Toulmin) que permet clarificar la informació que volem presentar.

També he aprés la utilització de diferents eines tecnològiques, destacant entre elles el debat textual i l’eina CMAP, que són de gran validesa per generar coneixement compartit, concretament el debat textual en línia, ja que és una manera d’aprofundir en la informació que se’ns ha transmès en els materials. Tal i com s’especifica en els materials “aprenem quan som capaços de transformar la informació i construir coneixement”[1], i en aquest procés de construcció té un paper significatiu la interacció social que l’estudiant va desenvolupant, entorn a aquesta reflexió consider que amb aquesta activitat he transformat la informació sobre el fil de discussió triat i he construir coneixement sobre el que havíem reflectit diversos companys/es de l’aula.

Finalment, m’agradaria comentar que la meva perspectiva sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la seva utilització en l’educació ha variat molt des de l’inici de l’assignatura, tal i com ja vaig reflectir en la PAC 1.3. Abans considerava les TIC com una aplicació concreta en un determinat moment per a ajudar a completar la informació rebuda pels alumnes, en aquests moments veig que les TIC tenen una diversitat de funcions, que poden anar des de la recerca d’informació a la comunicació i a l’elaboració de documents expressius (com l’A-map elaborat), per tant les TIC ens ajuden a construir coneixement i són una eina que permet la construcció de mapes mentals entorn el coneixement que hem explorat i manipulat.

---

[1] Cabero Almenara, J. “Educació i Tecnologia: fonaments teòrics” Barcelona: EDIUOC (setembre 2003, primera edició), pàgina 78

Reflexió sobre l'eina CMAP

L’eina CMAP ens ha permès construir mapes de conceptes en la PAC 1.3 i mapes d’argumentació en la present PAC 2.2. Cal fer ara una reflexió sobre la importància d’aquesta eina i les diferències que s’estableixen entre els mapes de conceptes i els A-maps.

Abans d’establir les diferències és necessari definir els mapes de conceptes i els mapes d’argumentació. Per una banda, els mapes de conceptes són representacions esquemàtiques de conceptes entre els quals s’estableixen relacions significatives, per altra banda els mapes d’argumentació estableixen relacions entre arguments, els quals estan formats necessàriament per una premissa i un conclusió.

PROGRAMARI CMAP
MAPES DE CONCEPTES	MAPES D’ARGUMENTACIÓ
Els mapes de conceptes permeten establir connexions entre diferents conceptes, formant una xarxa.	Els A-map permeten reflexionar sobre els conceptes elaborant arguments, composats de premisses i conclusions.
En els mapes de conceptes s’elaboren proposicions diferents, combinant conceptes i enllaços.	En els A-map no s’estableixen proposicions, sinó que s’estableix una relació entre uns determinats fets i una conclusió concreta, basats en uns recolzaments i justificacions teòriques.
En els mapes de conceptes no es tenen en compte possibles excepcions, ja que relacionam conceptes, però no argumentam entorn als mateixos.	En els A-map es tenen en compte excepcions a la conclusió proposada, ja que elaboram arguments que poden tenir una conclusió en certa modalitat.
Els mapes de conceptes ens ajuden a organitzar la informació sobre un determinat tema.	Els mapes d’argumentació ens permeten fer declaracions sobre determinats conceptes, justificant-les amb determinades proves.
Ambdós ens permeten organitzar i representar el nostre coneixement, elaborant mapes mentals sobre el coneixement, a més es pot fer un ús individual i/o col·laboratiu d’aquestes eines

Argumentació gràfica: TIC a l'educació infantil

L’argumentació gràfica s’ha elaborat seguint el model d’argument de Toulmin, que inclou sis apartats:
- Fets: premisses de partida.
- Justificació: elements que sustenten els fets.
- Recolzament: fonamentació teòrica dels fets i la justificació.
- Modalitat: permet una conclusió en forma de tesi que serà veritat en certa manera o modalitat.
- Excepcions: possibles excepcions a la tesi proposada.
- Conclusió: tesi que es deriva dels fets i la justificació. Tot seguit es pot veure

L’argumentació gràfica elaborada gira entorn del Fil Informàtica a l’Educació Infantil, en aquest fil es va iniciar la discussió sobre la informàtica però poc a poc es va substituir per un concepte més ample i es va parlar de la utilització de les TICs en aquesta etapa.

En l’argumentació gràfica proposada es parteix com a fets de les finalitats de l’Educació Infantil (socialització, comunicacio i descoberta de l’entorn), aquests fets justifiquen la necessitat que els infants descobreixin la realitat per mitjà dels seus sentits, explorant i experimentat amb l’entorn, i es considera que hi ha manca de maduració per utilitzar les TIC en aquests edats.

Aquesta idea es recolza teòricament en la psicologia cognitiva i el constructivisme, especificant les teories de Piaget i Vigotsky, fent especial incidència en les etapes de desenvolupament cognitiu (en el cas que ens ocupa etapa sensoriomotriu i preoperacional), així com en la participació mediada de l’adult per anar incorporant nous coneixements (Zona de Desenvolupament Potencial), fent especial incidència en la interacció social com a mitjà per a construir
coneixements.

L’argumentació conclou que les TIC no són adequades a l’etapa d’Educació Infantil ja que poden produir representacions esbiaixades de la realitat, posant especial emfàsi en l’empobriment cognitiu que suposarien aquestes representacions, encara que no es nega que la utilització de les TIC pot millorar la qualitat de l’educació i es considera necessari fer un ús esporàdic de les mateixes, ja que aporten noves metodologies de treball.

Reflexió sobre l'argumentació gràfica

La PAC cercava aprofundir en les habilitats per a produir arguments per mitjà de l’eina CMAP. L’argumentació és una habilitat cognitiva que permet defensar una determinada explicació a un problema, segons Kuhn (1992) “l’argumentació és on es pot trobar de manera més significativa el pensament i raonament de major nivell que poden desenvolupar la majoria de les persones”.

Jonassen, en el material TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista[1], proposa que els arguments consten d’una premissa i una conclusió, especificant que l’argumentació és un procés en què es fan declaracions i es donen justificacions, a més d’aportar proves a les declaracions. També considera que existeixen diferents habilitats d’argumentació: des d’analitzar arguments en un text o en altres entorns d’aprenentatge fins l’habilitat de construir arguments.

En aquesta miniactivitat hem analitzat i construït arguments sobre el debat textual de la primera PAC. En aquest debat es va argumentar sobre la relació entre la Ciència, la Tecnologia, la Societat i l’Educació. Per elaborar l'argumentació gràfica m'he centrat en el Fil de discussió “Informàtica a l’Educació Infantil”, de la carpeta CTEscola. En aquest fil de discussió un alumne de semestres anteriors argumentava sobre l’ús de la informàtica a l’etapa 0-3, considerant inadequat la utilització de les TIC en aquesta etapa primerenca de l’educació, ja que els infants no han desenvolupat les capacitats per utilitzar i gaudir de les mateixes. L’argumentació gràfica elaborada es centra en el bàndol roig, que argumentava a favor de la tesi d’aquest alumne.

---

[1] Jonassen, D. “Argumentació mitjançant la tecnologia per a recolzar la resolució de problemes”, dins Jonassen, D. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista (setembre 2003, primera edició), pàgina 67.

Mapa conceptual

Conclusions informe de síntesi

Com a conclusions d’aquesta activitat cal afirmar l’existència del canvi conceptual. He pogut comprovar aquest canvi a partir de la comparació entre les meves idees inicials sobre els conceptes bàsics de la matèria i les actuals, concretament he incorporat aquests nous conceptes:

- Paradigma CTS: entén la relació entre tecnologia i ciència com un procés en el qual s’incardinen factors socials, econòmics, polítics i culturals.

- Teixit sense costures: perspectiva de relació entre tecnologia i societat, que implica que per haver construccions tecnològiques cal tenir en compte el context social, econòmic, polític i científic, on aquestes construccions estan emmarcades.

Per altra banda la meva visió sobre la Tecnologia ha variat, passant d’una posició determinista a un altra més global, on la Tecnologia no és sols l’aplicació o incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació a diferents camps, sinó el disseny d’estratègies planificades per a l’acció i resolució de problemes específics.

També he pogut copsar la necessitat de crear mapes mentals per estructurar la informació apresa. En aquest sentit cal partir dels nostres coneixements previs i dels mapes mentals que formam de manera intuïtiva en un primer moment, per anar elaborant mapes cada vegada més complexos per mitjà de l’experiència i la reflexió sobre els nous conceptes apresos. Aquesta manera de treballar té les seves arrels en les teories de la psicologia cognitiva i el constructivisme, que ens diu que les persones construeixen el coneixement de manera activa, jugant els docents un paper de mediadors entre la nova informació i els alumnes.

En aquesta construcció del coneixement les TIC poden jugar un paper important, ja que ens ajuden en la creació de mapes mentals d’una manera atractiva, com per exemple hem vist utilitzant un determinat programari (CMAP) en aquesta PAC per crear un mapa conceptual. En l’article de Jonassen (Jonassen, 2003 “La creació de mapes mentals per al canvi conceptual”), se’ns expliquen diferents TIC que permeten crear mapes mentals, com els models de sistemes o d’experiències (històries), entre d’altres.

Finalment he trobat interessant la revisió dels mites sobre les TIC, ja que és una manera de desmuntar les idees preconcebudes sobre les mateixes. Centrant l’atenció en el món educatiu puc dir que considerava que les tecnologies eren un entorn atractiu i amb possibilitats diferents dels mètodes tradicionals, i ara veig que el valor de les tecnologies depèn fonamentalment de la capacitat per relacionar-les amb la resta de variables curriculars (objectius, continguts, professor, alumne, ...)

Revisió qüestionari

A l’avaluació inicial se’ns va proposar el següent qüestionari que pas a revisar, a partir de l’exposat en el punt Canvi conceptual. En color blau s’insereixen les noves respostes.

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ____6__3__ El canvi conceptual produït en aquesta resposta ve donat per l’apartat 4 de mòdul, on s’esmenten els fonaments de la Tecnologia Educativa, així com per la pròpia definició d’aquest concepte (definit com el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge). Les bases tradicionals de fonament de la Tecnologia Educativa són la teoria de la comunicació, la psicologia, la teoria de sistemes i les tecnologies de la informació, per tant no podem considerar que l’objecte principal de la Tecnologia Educativa sigui oferir un ventall de tècniques als docents, sinó que s’ha d’entendre com la possibilitat de dissenyar estratègies planificades per a la resolució de problemes educatius.

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8__9__ En aquest apartat consider que no hi ha gaire variació, ja que les aportacions dels companys i els comentaris del consultor ens ajuden a entendre millor els conceptes treballats, en aquest sentit el debat va suposar tot un exercici d’exposició de tesis i premisses sobres les postures tecnodeteministes i sociodeterministes.

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___5___3__ El canvi que s’ha plantejat en aquesta pregunta es refereix a que l’educació actual no ha de centrar-se en la transmissió de la informació adquirida de manera passiva per l’alumne, sinó que cal ajudar als alumnes a adonar-se del que estan aprenent perquè puguin utilitzar aquestes coneixements en la seva vida quotidiana. El professor ha d’adoptar un rol mediador entre el coneixement i els models mentals dels alumnes, de tal manera que es vagin enriquint, per mitjà de l’experiència i la reflexió.

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __4__1__ Sobre aquesta pregunta cal dir que podem distingir diferents tipus de tecnologies (materials, socials, conceptuals i generals), basades en diferents ciències respectivament, i que la relació entre ciència i tecnologia ve marcada pel sistema sociopolític i per les creences i actituds de les persones. Com s’especifica en el mòdul 1 “la tecnologia necessita d’un espai cultural, econòmic i sociopolític pel seu naixement i desenvolupament” (Cabero, 2001)[1], per tant cal rebutjar aquesta pretesa neutralitat i optar per models de relació que tenguin en compte el context on es desenvolupa la tecnologia.

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8__10_ Les aules de la UOC suposen la incorporació de les Tecnologies de la informació per afavorir la creació d’una comunitat d’aprenentatge virtual, entesa com un projecte educatiu que cerca, mitjançant l’aprenentatge dialògic, una educació participativa de la comunitat. Els diferents diàlegs que es realitzen dins les aules (fòrum, debat, ...) permeten una interacció en condicions d’igualtat, on cada participant pot aportar els seus arguments i idees sobre els continguts de l’aprenentatge moderats amb un consultor, que guia el seu procés d’aprenentatge.

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __4__2_ Seguint la proposta anterior de la UOC com a comunitat d’aprenentatge basada en el diàleg, els debats són una de les millors eines per posar en marxa aquest diàleg, on cada alumne pot plantejar arguments i tesis sobre els conceptes treballats.

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __6___2__ La Tecnologia Educativa, entesa com “el disseny d’estratègies planificades per a l’acció i la resolució de problemes específics” (Cabero, 2003)[2], implica més que un bon domini de les TIC pels psicopedagogs/es, a més implica conèixer les bases de la comunicació per mitjà de les TIC i incorporar els coneixements dels diferents corrents de la Psicologia a la nostra tasca quotidiana.

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7__7__ En aquest pregunta no hi ha hagut canvi conceptual, per la meva banda consider que alguns debats on he participat a la UOC s’haguessin pogut millorar, tal volta perquè no s’ha treballat amb arguments prou clars en les diferents aportacions. En el cas concret del nostre debat, hagués preferit participar en una sola carpeta i en un sol fil, perquè consider que hagués aprofundit més en la proposta de debat.

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____7__3__ Les TIC s’han d’entendre com a eines que permetran als alumnes analitzar i comprendre la realitat, així com a representar i expressar els seus coneixements, per tant no les podem considerar simples transmissors d’informació, sinó eines que ens ajuden a transformar les estructures cognitives prèvies dels nostres alumnes. Si sols les utilitzam per transmetre informació perden part del seu atractiu, ja que l’impacte que poden tenir en la formació dependrà de com inserim les mateixes amb els altres elements de l’acció formativa (professors, alumnes, continguts, metodologia, activitats, ambient de classe, ...).

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___5___2__ Aquesta postura determinista implica considerar que el progrés és unidireccional, en aquest cas a partir dels canvis tecnològics assolirem canvis socials. Aquesta perspectiva oblida que la tecnologia neix i es desenvolupa en una societat determinada, per la qual està condicionada, per tant tecnologia i societat no són independents sinó que interactuen i s’influeixen de manera recíproca. Actualment la perspectiva CTS entén la relació de tecnologia i ciència com un procés en el qual s’incardinen factors socials, econòmics, polítics i culturals.

---

[1] Cabero Almenara, J. (2001) “Tecnología educativa. Diseño y utilización de medios de enseñanza” Barcelona: PAIDÓS

[2] Cabero Almenara, J. “Educació i Tecnologia: fonaments teòrics” Barcelona: EDIUOC (setembre 2003, primera edició)

Avaluació Inicial

Aquí vos deix la meva avaluació inicial:


- Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ____6__

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8____

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___5_____

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __4___

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __4___

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __6_____

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____7____

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___5_____


- Mapa de conceptes

























- Conclusions

Aquesta activitat m’ha sorprès molt, ja que és la primera vegada a la UOC que em trob amb una autovaluació inicial tant exhaustiva i que suposa un posicionament inicial sobre temes que no tenc del tot clars. Consider que la tasca cerca posar en conflicte les nostres idees amb unes qüestions sobre les que normalment es té una opinió formada, però no el suficient coneixement teòric (en el meu cas). Ha estat una tasca interessant, perquè t’obliga a posar en funcionament els teus esquemes de coneixement i et fa interrelacionar els mateixos amb el que, pens, es treballarà al llarg del semestre.

Malén Calvo

Benvinguda

Hola a tots i totes,
aquest blog el vaig crear per l'assignatura Interculturalitat i Educació, i he pensat continuar amb el mateix per anar penjant les activitats de Noves Tecnologies.

D'aquesta manera si qualque company/a té interès podrà visitar el que vàrem treballar en el primer semestre del curs acadèmic 09/10 per Interculturalitat i Educació.

Esper que tenguem un bon semestre.

Malén Calvo