Seguiment i evolució de la webquest

Posar en marxa aquesta webquest has estat una tasca molt complexa. En primer lloc pel desconeixement (en el meu cas) de l’entorn a utilitzar i de les seves característiques tècniques. Les angoixes tecnològiques han estat abundants, per una banda perquè nosaltres varem treballar en primer lloc en la plantilla word que ens van enviar els consultors, deixant per més endavant la creació de la webquest, i mentre el fòrum de l’assignatura s’anava omplint de grups amb dificultats per treballar amb l’entorn; per altra banda, quan varem iniciar el treball en l’entorn aquest realment “fallava” com havien comentat els companys. Les nostres principals dificultats varen ser que, en ocasions, quan puges la informació es canvia el format o el color del document que tu has creat, i després es fa realment complicat canviar-lo (per no dir impossible!), també la informació no sempre es grava i es perd un temps preciós.

Respecte a dificultats conceptuals per elaborar la PAC, al meu parer el principal problema és destriar si treballar amb alumnes o amb professorat, i una vegada triat el grup-diana, situar-se en el nivell al que volem dirigir el material didàctic.
Es fa realment difícil elaborar un material sense tenir clares les característiques del grup al que es dirigeix, amb això em refereix a que nosaltres hem creat una PAC per segon d’ESO i per l’alumnat de l’aula d’acollida, però desconeixem les característiques dels alumnes (nombre de nacionalitats presents, temps que duen al nostre país, nivell de coneixements dels alumnes, relacions que s’estableixen dins el grup, ...). Amb tot això em refereix a que un material curricular potser més o manco entretingut o dinàmic i, quan s’elabora, es segueixen uns mínims curriculars establerts pel govern competent, dins una seqüenciació de continguts. Però crear un material intercultural, quan ha de ser un eix transversal i no un contingut propi d’un nivell acadèmic, es fa realment una tasca complicada.

El nostre grup ha intentat plasmar el concepte d’interculturalitat en la webquest, ja que el nostre objectiu era afavorir la comunicació i la comprensió entre les cultures presents en el centre, a partir dels seus trets més distintius i de la situació actual que estan vivint, per això varem triar el format de telenotícies. Els telenotícies són dinàmics, intenten donar el màxim d’informació en un temps limitat i s’actualitzen constantment. Els membres del grup hem considerat que les cultures també són dinàmiques, permeables i que es poden enriquir mútuament, no s’actualitzen tant ràpidament com un telenotícies però és una metàfora que ens permet entendre els canvis socials, polítics i econòmics.

Consider que la nostra proposta de webquest pertany a un nivell bàsic d’interculturalitat, ja que potencia el coneixement entre alumnes de diferents nacionalitats. Pens que és una primera passa a fer en un centre docent per treballar la interculturalitat, és a dir, els nivells d’interculturalitat correspondrien a un continu al llarg d’un curs acadèmic per tractar aquest tema, així:
Durant el primer trimestre, treballaríem el coneixement mutu i afavoriríem la comunicació entre els alumnes
Durant el segon trimestre i, segons el cas, el tercer trimestre, es podrien plantejar situacions conflictives que suposessin valors antagònics.
En el tercer trimestre o en un curs posterior, es realitzarien activitats a nivell de transformació cultural.

Pens que aquesta va ser l’errada de la proposta de la PAC 1 per part d’en Joel, cerca activitats de nivell de transformació cultural, sense haver fet la tasca prèvia de coneixement mutu entre els alumnes.

Un aspecte didàctic que m’angoixava era que el material creat servis realment pel que s’havia creat: el coneixement de diferents cultures; que no fos un material que el professorat pogués rebutjar per por a que se li anés de les mans.
Les propostes arriscades (com la plantejada en la PAC 1) són molt atraients, perquè creen un gran impacte en els receptors i ajuden a la transformació de les persones, però tenen efectes col·laterals, per tant cal preveure totes les possibles accions i no oblidar en cap moment el nostre objectiu. No perdre de vista l’objectiu amb que es crea el material és bàsic per aconseguir un material aplicable i que el professorat el vegi com útil.

Respecte al treball en grup, comentar que hem tengut algunes dificultats, donat que en un primer moment varem formar un grup de tres persones, però una d’elles, per motius personals, no va poder complir amb els terminis de treball proposats i finalment va elaborar una proposta pel seu compte.
Per tant, la tasca l’hem dut a terme entre dues persones. Una vegada triat el tema i els destinataris del material, varem treballar amb la plantilla word, així cada un anava complimentant els apartats i afegint el que considerava per millorar els que havia emplenat el company. A l’hora de la creació de la webquest hem funcionat de la mateixa manera. Vull remarcar que ha estat una feina fluida i col·laborativa, en cap moment s’ha trepitjat el treball del company i les idees més “controvertides” han estat debatudes per aconseguir un consens.

M’agradaria comentar que, en aquests moments respecte a l’assignatura, crec que seria interessant poder provar aquest material creat amb alumnes concrets, així podria valorar la seva utilitat i si realment compleix els objectius que nosaltres havíem proposat.

Finalment comentar que en un primer moment pensava que aquesta era una assignatura més teòrica, on el treball seria més a nivell de corrents de pensament. Per ara m’ha sorprès el treball d’aplicabilitat dels conceptes teòrics que estem realitzant, tant en el debat i en la creació de material, com en l’elaboració dels informes individuals.