Tancament de l’assignatura i avaluació

Un blog, o bitàcola, és un lloc web que s’actualitza periòdicament i que recopila cronològicament texts o articles d’un o varis autors, aquest/s conserven la llibertat de deixar publicat el que consideri/n pertinent.

L’assignatura “Interculturalitat i Educació” tenia com una activitat transversal la creació d’un blog, aquesta activitat ens ha permès anar actualitzant les nostres reflexions sobre la resta d’activitats desenvolupades, essent una manera de compartir les nostres impressions amb els companys/es sobre què és la interculturalitat.

Pens que el blog ha servit per anar fent una autoavaluació de la matèria, ha suposat un espai de reflexió on poder expressar inquietuds, dificultats i elements que ens han cridat l’atenció, tant dels conceptes teòrics dels mòduls com de les activitats proposades pels consultors.

Personalment he visitat una sèrie de blogs de la meva aula a l’atzar, m’ha sorprès trobar una companya (Carme Gràcia) que havia avaluat la mateixa webquest que jo a la PAC 3, he llegit amb molt d’interès la seva aportació per comprovar les semblances i diferències amb la meva valoració. Ha estat un exercici interessant, ja que m’ha permès veure que, en ocasions, passam per alt alguns detalls que altres persones consideren importants.

Respecte a la utilització posterior del blog, crec que és una eina que cal guardar com a portafoli de curs, ja que conté elements molt específics de la matèria “Interculturalitat i Educació”. En el meu treball diari pens que seria interessant obrir nous blogs relacionats amb la meva tasca professional o com complement de matèries que puc impartir. Concretament podria ser útil en la matèria de Psicologia de l’etapa de Batxillerat, on els alumnes podrien anar recopilant informació sobre diferents temàtiques (teories psicològiques, trastorns, processos mentals, ...)

Finalment com a avaluació de l’assignatura, m’agradaria comentar que aquesta assignatura m’ha sorprès des de l’inici. Tal i com vaig comentar en la primera entrada del blog (Inici, 18/09/09) pensava que seria una assignatura més teòrica, sobre les teories que sustenten la interculturalitat, les diferents polítiques interculturals i orientacions per treballar la interculturalitat en el món educatiu. En canvi, des del primer moment, ens hem trobat amb situacions pràctiques i quotidianes, que hem hagut d’analitzar des de la teoria. Aquesta forma de treball permet un aprenentatge significatiu i funcional, passant de la teoria a la pràctica i oferint-nos pautes de treball per al nostre futur treball com a psicopedagogs/es.

La relectura de les aportacions indica una evolució en els coneixements amb una línia de continuïtat, és a dir les PAC estan enfocades de tal manera que a partir d’una idea central, la interculturalitat, els estudiants analitzem diferents aspectes de la mateixa:
- provar nosaltres mateixos jocs interculturals i valorar l’impacte que ens poden causar, establint paral·lelismes amb les nocions teòriques
- analitzar l’actuació de cada professor implicat en una situació d’interculturalitat, en un determinat context i amb uns alumnes concrets
- conèixer diferents recursos per treballar la interculturalitat, com són les webquests
- crear una webquest per afavorir les habilitats interculturals
- analitzar materials per a treballar la interculturalitat que podem trobar a la xarxa, valorant els components pedagògics i l’aplicació didàctica de l’esmentat material

En definitiva, ha estat una assignatura sorprenent, que ha conjugat molt bé la teoria i la pràctica, i que m’ha permès endinsar-me en conceptes que ajuden a entendre la nostra actual realitat social (diversitat, etnocentrisme i relativisme culturals, multiculturalitat, interculturalitat, concepte de cultura, estils docents, ...), tot això a partir de les TIC, que són una eina imprescindible per treballar actualment en el món educatiu.

Com a proposta de millora, pens que seria interessant (tal i com vaig comentar en l’entrada Avaluació de recursos, 13/12/09), que les webquest que hem elaborat fossin avaluades, a més de per la consultora, pels companys i a partir de comentaris en els blogs. Crec que seria un exercici interessant i ens permetria tenir una valoració de la seva utilitat com a recurs pedagògic i aplicació didàctica.

Avaluació de recursos

La interculturalitat és un model de relació entre cultures, que propugna la igualtat de tots els grups diferenciats. Aquests grups han de construir, per mitjà del diàleg i el consens, la societat i la cultura.

Vivim en una societat diversa, on conviuen múltiples cultures que es troben en contacte, essent l’escola un d’aquests llocs de contacte que millor permeten treballar la construcció de la societat.

Seguint aquesta idea la interculturalitat és una eina de treball que hauria d’impregnar el currículum i les tasques que es realitzen dins l’àmbit escolar. Consider que una manera de facilitar la interculturalitat és cooperar entre alumnes de diferents cultures, o fins de tot de la mateixa, per aprendre a relativitzar els punts de vista i arribar a acords sobre la informació que es va obtenint.

En aquest punt ens hem de demanar, que pot aportar una webquest a les habilitats de caràcter intercultural?

Per una banda, les webquest són eines de treball estructurades i sistematitzades, a nivell pedagògic permeten un treball autònom de l’alumne, amb uns criteris d’avaluació clars i que sempre es tenen a mà per consultar.

Per altra banda, permeten plantejar activitats per realitzar en petit grup, on cada alumne té un rol determinat que es complementa amb els rols dels companys/es. Aquesta estructura de treball permet desenvolupar estratègies de treball cooperatiu i col·laboratiu.

Una webquest adreçada a conèixer diferents cultures i formes de vida permet tant la relativització de punts de vista, per mitjà de la informació que s’obté de cada cultura, com realitzar activitats que fomentin el treball conjunt, per tal que els alumnes puguin treballar plegats i consensuar el resultat de les mateixes. Es conjuguen així els dos elements esmentats: el treball autònom de descobriment i aprenentatge, i la tasca col·laborativa.

A més, la utilització de les TIC és una metodologia de gran atractiu pels alumnes, que han d’aprendre a manejar-se dins la xarxa. La xarxa és una gran font d’informació, per cal tenir competències per treballar amb aquesta informació, aprenent a destriar informació vàlida de la no vàlida i comparant diferents fonts. Les webquest plategen activitats pautades i amb unes fonts d’informació precises, que eviten la dispersió de l’alumne dins la xarxa.

Igualment els professors ens hem de sabre manejar a la xarxa, on trobam multitud de recursos per utilitzar, però són tots adequats? Nosaltres també hem d’aprendre a destriar informació vàlida i no vàlida, per això la PAC 3 és de gran utilitat, ja que ens ensenya una manera pràctica de catalogar els recursos existents, ens permet destriar els seus aspectes pedagògics i analitzar la seva aplicació didàctica, així aprenem a valorar si aquest recurs ens potser útil o no amb els nostres alumnes.

En aquest sentit, consider que tant la PAC 2 com la PAC 3 ens aporten eines per a la nostra futura activitat com a psicopedagogs/es. Per mitjà d’aquestes activitats hem après a crear webquest, que tenen gran aplicabilitat a qualsevol matèria i no sols per a orientació i tutoria, i a analitzar recursos en línia.

Aquestes tasques, tant de creació com de reflexió, permeten fer una aplicació pràctica dels conceptes teòrics de l’assignatura. Per tant no parlam d’interculturalitat amb abstracte sinó que podem oferir eines pràctiques i concretes a la resta de professorat.

Ambdues PAC ens doten d’eines pedagògiques per poder fer front a les nostres funcions, i és interessant destacar que són activitats amb una línia de continuïtat:

- en primer lloc, la PAC 2 ens permet fer una recerca sobre diferents webquests per obtenir una visió general sobre aquest tipus de recurs, que ens ajudarà en el procés de creació de la nostra pròpia webquest

- en segon lloc, la PAC 3 ens permet aprendre a valorar diferents recursos, entre ells les webquests, per determinar el seu interès pedagògic

Aprendre a crear i valorar recursos és una activitat que ens ajudarà particularment a la nostra tasca diària, ja que ens permetrà adaptar-nos a la realitat de cada grup-classe, i fer front a les seves necessitats i interessos.

Finalment, crec que podria ser interessant que cada una de les nostres webquest fos avaluada per algun/s companys/es de l’aula, així tendríem una visió més ampla de la seva possible utilitat i de la utilització dels conceptes teòrics de la matèria.

Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat en línia

RECURS: WEBQUEST "FEM UNA REVISTA INTERCULTURAL"
http://www.xtec.es/~nalart/Fem%20revista/index.htm


El recurs analitzat "Fem una revista intercultural" permet:

- per una banda, treballar la interculturalitat a partir del coneixement de diferents països, fomentant l'interès per conèixer diferents cultures i valorant la convivència entre les mateixes, entenent l'intercanvi de costums com un factor positiu i que enriqueix a les persones.

- per altra banda, fomentar el desenvolupament de les habilitats dels alumnes, per mitjà del treball amb les Intel·ligències múltiples (lògico-matemàtica, lingüística, naturalista, musical, visual-espacial, cinético-corporal, interpersonal i intrapersonal).

- finalment, potenciar el treballar col·laboratiu amb els alumnes, fent un treball en petits grups, on cada alumne té un rol determinat (investigador, esportista, músic i cuiner), a més es creen grups d'experts amb els alumnes assignats a cada rol que aporten el què han après a la resta dels companys (Tècnica del Trencaclosques).

És un recurs amb un gran potencial educatiu, que utilitza el concepte d'interculturalitat com a centre d'interès per aconseguir un desenvolupament integral de l'alumnat, fent especial incidència en el desenvolupament de les habilitats de relació interpersonal per mitjà del treball col·laboratiu. Les activitats plantejades tenen aplicabilitat dins la nostra vida quotidiana (conèixer receptes, jocs populars, ...), aquestes activitats són funcionals i les podem utilitzar fora del context escolar, a més ens ajuden a superar l'etnocentrisme cultural.

Cal dir que el recurs treballa la interculturalitat a un nivell de mínims, d'intercanvi de coneixements i amb la intenció de fomentar el diàleg entre els alumnes de diferents cultures. Pens que per aconseguir treballar la interculturalitat de manera transversal en un centre docent cal primer treballar aquesta primera passa del diàleg. El coneixement i el diàleg són bàsics per poder trencar estereotips culturals, una vegada fomentat el diàleg ens podem plantejar resoldre conflictes o fins i tot posar en marxa processos de transformació cultural.

Crec que la interculturalitat és un procés que requereix temps, i de vegades, intentam activitats de nivell mitjà (resolució de conflictes de valors) o alt (de transformació cultural), sense haver fet la passa bàsica d'intercanviar coneixements. Pensam que amb una activitat que remogui consciències aconseguirem millorar la convivència, però el respecte i la convivència entre diferents cultures necessita en primer lloc del coneixement i l'intercanvi d'experiències entre les mateixes.

Webquest "Telenotícies mundial"

La Webquest que hem elaborat s'anomena “Telenotícies mundial”, aquesta està adreçada a l’alumnat de 2n d’ESO de l’etapa d’educació Secundària Obligatòria i als alumnes de l'aula d'acollida.

Amb aquest recurs es cerca conscienciar a l’alumnat de la necessitat de conèixer diferents països, donat que el coneixement d’altres cultures enriqueix la pròpia. Vivim en una societat multicultural i consideram que el coneixement mutu ens ajudarà a conviure en harmonia.


Els objectius que volem assolir amb aquesta activitat són:

1. Conèixer alguns aspectes de diferents països.
2. Afavorir la coneixença mútua entre els alumnes.
3. Adquirir habilitats per a treballar en grup.
4. Aprendre el funcionament del programa power point.
5. Millorar tant l’expressió oral com l’escrita.
6. Buscar informació en espais o pàgines web proporcionades.
7. Conscienciar-se de la societat plural on es trobem immersos

Si voleu visitar la nostra webquest la podeu trobar a:

http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=6&id_pagina=1

Seguiment i evolució de la webquest

Posar en marxa aquesta webquest has estat una tasca molt complexa. En primer lloc pel desconeixement (en el meu cas) de l’entorn a utilitzar i de les seves característiques tècniques. Les angoixes tecnològiques han estat abundants, per una banda perquè nosaltres varem treballar en primer lloc en la plantilla word que ens van enviar els consultors, deixant per més endavant la creació de la webquest, i mentre el fòrum de l’assignatura s’anava omplint de grups amb dificultats per treballar amb l’entorn; per altra banda, quan varem iniciar el treball en l’entorn aquest realment “fallava” com havien comentat els companys. Les nostres principals dificultats varen ser que, en ocasions, quan puges la informació es canvia el format o el color del document que tu has creat, i després es fa realment complicat canviar-lo (per no dir impossible!), també la informació no sempre es grava i es perd un temps preciós.

Respecte a dificultats conceptuals per elaborar la PAC, al meu parer el principal problema és destriar si treballar amb alumnes o amb professorat, i una vegada triat el grup-diana, situar-se en el nivell al que volem dirigir el material didàctic.
Es fa realment difícil elaborar un material sense tenir clares les característiques del grup al que es dirigeix, amb això em refereix a que nosaltres hem creat una PAC per segon d’ESO i per l’alumnat de l’aula d’acollida, però desconeixem les característiques dels alumnes (nombre de nacionalitats presents, temps que duen al nostre país, nivell de coneixements dels alumnes, relacions que s’estableixen dins el grup, ...). Amb tot això em refereix a que un material curricular potser més o manco entretingut o dinàmic i, quan s’elabora, es segueixen uns mínims curriculars establerts pel govern competent, dins una seqüenciació de continguts. Però crear un material intercultural, quan ha de ser un eix transversal i no un contingut propi d’un nivell acadèmic, es fa realment una tasca complicada.

El nostre grup ha intentat plasmar el concepte d’interculturalitat en la webquest, ja que el nostre objectiu era afavorir la comunicació i la comprensió entre les cultures presents en el centre, a partir dels seus trets més distintius i de la situació actual que estan vivint, per això varem triar el format de telenotícies. Els telenotícies són dinàmics, intenten donar el màxim d’informació en un temps limitat i s’actualitzen constantment. Els membres del grup hem considerat que les cultures també són dinàmiques, permeables i que es poden enriquir mútuament, no s’actualitzen tant ràpidament com un telenotícies però és una metàfora que ens permet entendre els canvis socials, polítics i econòmics.

Consider que la nostra proposta de webquest pertany a un nivell bàsic d’interculturalitat, ja que potencia el coneixement entre alumnes de diferents nacionalitats. Pens que és una primera passa a fer en un centre docent per treballar la interculturalitat, és a dir, els nivells d’interculturalitat correspondrien a un continu al llarg d’un curs acadèmic per tractar aquest tema, així:
Durant el primer trimestre, treballaríem el coneixement mutu i afavoriríem la comunicació entre els alumnes
Durant el segon trimestre i, segons el cas, el tercer trimestre, es podrien plantejar situacions conflictives que suposessin valors antagònics.
En el tercer trimestre o en un curs posterior, es realitzarien activitats a nivell de transformació cultural.

Pens que aquesta va ser l’errada de la proposta de la PAC 1 per part d’en Joel, cerca activitats de nivell de transformació cultural, sense haver fet la tasca prèvia de coneixement mutu entre els alumnes.

Un aspecte didàctic que m’angoixava era que el material creat servis realment pel que s’havia creat: el coneixement de diferents cultures; que no fos un material que el professorat pogués rebutjar per por a que se li anés de les mans.
Les propostes arriscades (com la plantejada en la PAC 1) són molt atraients, perquè creen un gran impacte en els receptors i ajuden a la transformació de les persones, però tenen efectes col·laterals, per tant cal preveure totes les possibles accions i no oblidar en cap moment el nostre objectiu. No perdre de vista l’objectiu amb que es crea el material és bàsic per aconseguir un material aplicable i que el professorat el vegi com útil.

Respecte al treball en grup, comentar que hem tengut algunes dificultats, donat que en un primer moment varem formar un grup de tres persones, però una d’elles, per motius personals, no va poder complir amb els terminis de treball proposats i finalment va elaborar una proposta pel seu compte.
Per tant, la tasca l’hem dut a terme entre dues persones. Una vegada triat el tema i els destinataris del material, varem treballar amb la plantilla word, així cada un anava complimentant els apartats i afegint el que considerava per millorar els que havia emplenat el company. A l’hora de la creació de la webquest hem funcionat de la mateixa manera. Vull remarcar que ha estat una feina fluida i col·laborativa, en cap moment s’ha trepitjat el treball del company i les idees més “controvertides” han estat debatudes per aconseguir un consens.

M’agradaria comentar que, en aquests moments respecte a l’assignatura, crec que seria interessant poder provar aquest material creat amb alumnes concrets, així podria valorar la seva utilitat i si realment compleix els objectius que nosaltres havíem proposat.

Finalment comentar que en un primer moment pensava que aquesta era una assignatura més teòrica, on el treball seria més a nivell de corrents de pensament. Per ara m’ha sorprès el treball d’aplicabilitat dels conceptes teòrics que estem realitzant, tant en el debat i en la creació de material, com en l’elaboració dels informes individuals.

Debat

El debat de l’assignatura es centrava en l’estudi d’un cas sobre com treballar la interculturalitat dins un centre docent, amb opinions divergents entre els dos actors principals sobre les activitats a realitzar.

En primer lloc m’agradaria comentar les dificultats tècniques per seguir el debat, cal dir que aquesta és una assignatura amb alta participació i ha estat complicat seguir el debat, ja que les aportacions es separaven en carpetes que dificultava seguir el fil de les explicacions. Respecte a les dificultats conceptuals i metodològiques crec que algunes de les opinions mesclaven les respostes a les dues preguntes. En el meu cas, a nivell conceptual, vaig tenir dificultats en fer aportacions a la primera pregunta ja que me va costar separar la naturalesa del joc de la proposta pedagògica. En aquest sentit crec que les aportacions dels companys/es m’han ajudat a entendre que cal separar el “continent del joc”, és a dir la seva naturalesa, de la seva utilització com a material i proposta didàctica. En un primer moment la meva visió sobre els jocs va ser considerar que el material no era racista, sinó que depenia de la utilització que es fes del mateix, després de la lectura dels materials i de les aportacions llegides pens que els jocs si són racistes en la seva naturalesa, però que a la vegada intenten fomentar l’empatia, la tolerància i el respecte.

Són uns jocs realment trencadors i arriscats, però això també vaig considerar que l’activitat es podia anar de les mans del professorat i s’havia de controlar molt bé, però està clar que quan es planteja una activitat docent darrera hi ha una intencionalitat (amb una definició clara d’objectius i intencions), a més hi ha d’haver un treball previ i posterior amb l’alumnat, per conèixer tant els seus coneixements sobre el tema a tractar com les reaccions posteriors que ha provocat. El debat també m’ha ajudat a entendre que és necessari treballar les emocions amb els alumnes i afavorir la coneixença mútua per poder dur a terme un programa d’interculturalitat.

Consider que el cas presentat és útil per al nostre bagatge professional, ja que és una situació que es pot donar amb facilitat dins un centre docent. Pens que l’equivocació dels dos actors ha estat no intentar arribar a un consens i aquest fet pot emmascarar l’èxit de l’activitat. Dins la nostra tasca diària cal que siguem oberts i flexibles, intentant trobar punts en comú amb la resta de companys/es. A més una de les aportacions del debat comentava que el professorat és un model per als seus alumnes, i en el cas presentat no han estat un model positiu, un per tirar endavant sense tenir en compte les reticències de la companya i l’altra per provocar un conflicte avisant als pares d’una alumna que no havia participat en l’activitat. Consider que cap dels dos ha actuat amb una perspectiva intercultural, ja que no han estat capaços d’assolir un enteniment. També pens que un treball d’aquest tipus ha de formar part d’un pla d’acció tutorial, ja que sinó es queda en una mera anècdota d’un professor individual (que potser molt útil per als seus alumnes), i ha de ser una aposta de centre que impregni tot el currículum, en aquest sentit el pla d’acció tutorial serveix com a catalitzador de la proposta educativa.

En general, el debat ha estat molt positiu, perquè les diferents opinions ajuden a relativitzar els punts de vista, especialment m’han agradat les aportacions que comentaven la necessitat de “viure amb naturalitat la interculturalitat”, que és un fet consubstancial a la nostra societat, i també agraeix les aportacions de materials dels companys/es de l’aula.

Finalment voldria comentar que crec que la immigració ens “ha passat per damunt”, en el sentit de que l’escola és una institució que s’ha hagut d’adaptar ràpidament a aquesta situació i, en canvi, la legislació va per darrera, malgrat que podem trobar principis per treballar la interculturalitat en les darreres lleis educatives, aquests es troben, ara per ara, lligats a programes interculturals febles i a la compensació de desigualtats educatives. Al respecte alguns companys han comentat la possibilitat d’establir unes línies comuns dels òrgans competents, d’altres han esmentat la manca de preparació del professorat (absència de materials, naturalesa problemàtica del concepte interculturalitat, formació escassa, etc.) per fer front a aquesta realitat present a les nostres aules. Seguint amb aquesta reflexió, i quant als conceptes que cal aprofundir, pens que seria interessant aprofundir sobre les estratègies que, com a psicopedagogs/es, podem utilitzar per fomentar la interculturalitat en els nostres llocs de feina, posant les eines per establir programes interculturals forts.

Inici

Hola, aquest és el meu primer missatge per al bloc i la primera vegada que n'utilitz un, he de dir que estic una mica nerviosa però esper sortir-ne amb èxit.

Respecte a l'assignatura Interculturalitat i Educació per jo ha estat una sorpresa tenir una activitat transversal d'aquest tipus. Quan pens en interculturalitat me venen al cap imatges de persones de diferents cultures actuant en un entorn comú, en el nostre cas l'escola. El nostre món educatiu ha canviat ja que ha hagut d'anar incorporant aquesta interculturalitat a la seva realitat quotidiana i ha procurat fer front als reptes que suposa.

Les meves expectatives d'aprenentatge eren en un primer moment més de tipus teòric, més relacionat amb polítiques educatives i amb metodologies de treball. Després de llegir el pla docent i haver iniciat les lectures veig que serà una matèria eminentment pràctica (elaboració de material didàctic, anàlisi de materials interculturals, ...)

Les competències necessàries per tractar la interculturalitat crec que tenen a veure amb prendre consciència d'altres maneres d'entendre la vida i de la necessitat d'apropar-nos a la diversitat cultural amb respecte, valorant el que nosaltres podem aportar i el que ella ens pot aportar. La diversitat cultural és un procés bidireccional que ha d'ajudar a enriquir tant la societat d'acollida com la societat que s'ha deixat.

Quant al blog és una experiència nova per a mi, ja he dit que mai n'havia emprat cap però si que n'havia visitat alguns, per a mi és una manera de compartir informació i experiències amb realitats molt diferents a la meva.