Debat

El debat de l’assignatura es centrava en l’estudi d’un cas sobre com treballar la interculturalitat dins un centre docent, amb opinions divergents entre els dos actors principals sobre les activitats a realitzar.

En primer lloc m’agradaria comentar les dificultats tècniques per seguir el debat, cal dir que aquesta és una assignatura amb alta participació i ha estat complicat seguir el debat, ja que les aportacions es separaven en carpetes que dificultava seguir el fil de les explicacions. Respecte a les dificultats conceptuals i metodològiques crec que algunes de les opinions mesclaven les respostes a les dues preguntes. En el meu cas, a nivell conceptual, vaig tenir dificultats en fer aportacions a la primera pregunta ja que me va costar separar la naturalesa del joc de la proposta pedagògica. En aquest sentit crec que les aportacions dels companys/es m’han ajudat a entendre que cal separar el “continent del joc”, és a dir la seva naturalesa, de la seva utilització com a material i proposta didàctica. En un primer moment la meva visió sobre els jocs va ser considerar que el material no era racista, sinó que depenia de la utilització que es fes del mateix, després de la lectura dels materials i de les aportacions llegides pens que els jocs si són racistes en la seva naturalesa, però que a la vegada intenten fomentar l’empatia, la tolerància i el respecte.

Són uns jocs realment trencadors i arriscats, però això també vaig considerar que l’activitat es podia anar de les mans del professorat i s’havia de controlar molt bé, però està clar que quan es planteja una activitat docent darrera hi ha una intencionalitat (amb una definició clara d’objectius i intencions), a més hi ha d’haver un treball previ i posterior amb l’alumnat, per conèixer tant els seus coneixements sobre el tema a tractar com les reaccions posteriors que ha provocat. El debat també m’ha ajudat a entendre que és necessari treballar les emocions amb els alumnes i afavorir la coneixença mútua per poder dur a terme un programa d’interculturalitat.

Consider que el cas presentat és útil per al nostre bagatge professional, ja que és una situació que es pot donar amb facilitat dins un centre docent. Pens que l’equivocació dels dos actors ha estat no intentar arribar a un consens i aquest fet pot emmascarar l’èxit de l’activitat. Dins la nostra tasca diària cal que siguem oberts i flexibles, intentant trobar punts en comú amb la resta de companys/es. A més una de les aportacions del debat comentava que el professorat és un model per als seus alumnes, i en el cas presentat no han estat un model positiu, un per tirar endavant sense tenir en compte les reticències de la companya i l’altra per provocar un conflicte avisant als pares d’una alumna que no havia participat en l’activitat. Consider que cap dels dos ha actuat amb una perspectiva intercultural, ja que no han estat capaços d’assolir un enteniment. També pens que un treball d’aquest tipus ha de formar part d’un pla d’acció tutorial, ja que sinó es queda en una mera anècdota d’un professor individual (que potser molt útil per als seus alumnes), i ha de ser una aposta de centre que impregni tot el currículum, en aquest sentit el pla d’acció tutorial serveix com a catalitzador de la proposta educativa.

En general, el debat ha estat molt positiu, perquè les diferents opinions ajuden a relativitzar els punts de vista, especialment m’han agradat les aportacions que comentaven la necessitat de “viure amb naturalitat la interculturalitat”, que és un fet consubstancial a la nostra societat, i també agraeix les aportacions de materials dels companys/es de l’aula.

Finalment voldria comentar que crec que la immigració ens “ha passat per damunt”, en el sentit de que l’escola és una institució que s’ha hagut d’adaptar ràpidament a aquesta situació i, en canvi, la legislació va per darrera, malgrat que podem trobar principis per treballar la interculturalitat en les darreres lleis educatives, aquests es troben, ara per ara, lligats a programes interculturals febles i a la compensació de desigualtats educatives. Al respecte alguns companys han comentat la possibilitat d’establir unes línies comuns dels òrgans competents, d’altres han esmentat la manca de preparació del professorat (absència de materials, naturalesa problemàtica del concepte interculturalitat, formació escassa, etc.) per fer front a aquesta realitat present a les nostres aules. Seguint amb aquesta reflexió, i quant als conceptes que cal aprofundir, pens que seria interessant aprofundir sobre les estratègies que, com a psicopedagogs/es, podem utilitzar per fomentar la interculturalitat en els nostres llocs de feina, posant les eines per establir programes interculturals forts.