Mapa conceptual

Conclusions informe de síntesi

Com a conclusions d’aquesta activitat cal afirmar l’existència del canvi conceptual. He pogut comprovar aquest canvi a partir de la comparació entre les meves idees inicials sobre els conceptes bàsics de la matèria i les actuals, concretament he incorporat aquests nous conceptes:

- Paradigma CTS: entén la relació entre tecnologia i ciència com un procés en el qual s’incardinen factors socials, econòmics, polítics i culturals.

- Teixit sense costures: perspectiva de relació entre tecnologia i societat, que implica que per haver construccions tecnològiques cal tenir en compte el context social, econòmic, polític i científic, on aquestes construccions estan emmarcades.

Per altra banda la meva visió sobre la Tecnologia ha variat, passant d’una posició determinista a un altra més global, on la Tecnologia no és sols l’aplicació o incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació a diferents camps, sinó el disseny d’estratègies planificades per a l’acció i resolució de problemes específics.

També he pogut copsar la necessitat de crear mapes mentals per estructurar la informació apresa. En aquest sentit cal partir dels nostres coneixements previs i dels mapes mentals que formam de manera intuïtiva en un primer moment, per anar elaborant mapes cada vegada més complexos per mitjà de l’experiència i la reflexió sobre els nous conceptes apresos. Aquesta manera de treballar té les seves arrels en les teories de la psicologia cognitiva i el constructivisme, que ens diu que les persones construeixen el coneixement de manera activa, jugant els docents un paper de mediadors entre la nova informació i els alumnes.

En aquesta construcció del coneixement les TIC poden jugar un paper important, ja que ens ajuden en la creació de mapes mentals d’una manera atractiva, com per exemple hem vist utilitzant un determinat programari (CMAP) en aquesta PAC per crear un mapa conceptual. En l’article de Jonassen (Jonassen, 2003 “La creació de mapes mentals per al canvi conceptual”), se’ns expliquen diferents TIC que permeten crear mapes mentals, com els models de sistemes o d’experiències (històries), entre d’altres.

Finalment he trobat interessant la revisió dels mites sobre les TIC, ja que és una manera de desmuntar les idees preconcebudes sobre les mateixes. Centrant l’atenció en el món educatiu puc dir que considerava que les tecnologies eren un entorn atractiu i amb possibilitats diferents dels mètodes tradicionals, i ara veig que el valor de les tecnologies depèn fonamentalment de la capacitat per relacionar-les amb la resta de variables curriculars (objectius, continguts, professor, alumne, ...)

Revisió qüestionari

A l’avaluació inicial se’ns va proposar el següent qüestionari que pas a revisar, a partir de l’exposat en el punt Canvi conceptual. En color blau s’insereixen les noves respostes.

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ____6__3__ El canvi conceptual produït en aquesta resposta ve donat per l’apartat 4 de mòdul, on s’esmenten els fonaments de la Tecnologia Educativa, així com per la pròpia definició d’aquest concepte (definit com el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge). Les bases tradicionals de fonament de la Tecnologia Educativa són la teoria de la comunicació, la psicologia, la teoria de sistemes i les tecnologies de la informació, per tant no podem considerar que l’objecte principal de la Tecnologia Educativa sigui oferir un ventall de tècniques als docents, sinó que s’ha d’entendre com la possibilitat de dissenyar estratègies planificades per a la resolució de problemes educatius.

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8__9__ En aquest apartat consider que no hi ha gaire variació, ja que les aportacions dels companys i els comentaris del consultor ens ajuden a entendre millor els conceptes treballats, en aquest sentit el debat va suposar tot un exercici d’exposició de tesis i premisses sobres les postures tecnodeteministes i sociodeterministes.

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___5___3__ El canvi que s’ha plantejat en aquesta pregunta es refereix a que l’educació actual no ha de centrar-se en la transmissió de la informació adquirida de manera passiva per l’alumne, sinó que cal ajudar als alumnes a adonar-se del que estan aprenent perquè puguin utilitzar aquestes coneixements en la seva vida quotidiana. El professor ha d’adoptar un rol mediador entre el coneixement i els models mentals dels alumnes, de tal manera que es vagin enriquint, per mitjà de l’experiència i la reflexió.

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __4__1__ Sobre aquesta pregunta cal dir que podem distingir diferents tipus de tecnologies (materials, socials, conceptuals i generals), basades en diferents ciències respectivament, i que la relació entre ciència i tecnologia ve marcada pel sistema sociopolític i per les creences i actituds de les persones. Com s’especifica en el mòdul 1 “la tecnologia necessita d’un espai cultural, econòmic i sociopolític pel seu naixement i desenvolupament” (Cabero, 2001)[1], per tant cal rebutjar aquesta pretesa neutralitat i optar per models de relació que tenguin en compte el context on es desenvolupa la tecnologia.

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8__10_ Les aules de la UOC suposen la incorporació de les Tecnologies de la informació per afavorir la creació d’una comunitat d’aprenentatge virtual, entesa com un projecte educatiu que cerca, mitjançant l’aprenentatge dialògic, una educació participativa de la comunitat. Els diferents diàlegs que es realitzen dins les aules (fòrum, debat, ...) permeten una interacció en condicions d’igualtat, on cada participant pot aportar els seus arguments i idees sobre els continguts de l’aprenentatge moderats amb un consultor, que guia el seu procés d’aprenentatge.

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __4__2_ Seguint la proposta anterior de la UOC com a comunitat d’aprenentatge basada en el diàleg, els debats són una de les millors eines per posar en marxa aquest diàleg, on cada alumne pot plantejar arguments i tesis sobre els conceptes treballats.

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __6___2__ La Tecnologia Educativa, entesa com “el disseny d’estratègies planificades per a l’acció i la resolució de problemes específics” (Cabero, 2003)[2], implica més que un bon domini de les TIC pels psicopedagogs/es, a més implica conèixer les bases de la comunicació per mitjà de les TIC i incorporar els coneixements dels diferents corrents de la Psicologia a la nostra tasca quotidiana.

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7__7__ En aquest pregunta no hi ha hagut canvi conceptual, per la meva banda consider que alguns debats on he participat a la UOC s’haguessin pogut millorar, tal volta perquè no s’ha treballat amb arguments prou clars en les diferents aportacions. En el cas concret del nostre debat, hagués preferit participar en una sola carpeta i en un sol fil, perquè consider que hagués aprofundit més en la proposta de debat.

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____7__3__ Les TIC s’han d’entendre com a eines que permetran als alumnes analitzar i comprendre la realitat, així com a representar i expressar els seus coneixements, per tant no les podem considerar simples transmissors d’informació, sinó eines que ens ajuden a transformar les estructures cognitives prèvies dels nostres alumnes. Si sols les utilitzam per transmetre informació perden part del seu atractiu, ja que l’impacte que poden tenir en la formació dependrà de com inserim les mateixes amb els altres elements de l’acció formativa (professors, alumnes, continguts, metodologia, activitats, ambient de classe, ...).

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___5___2__ Aquesta postura determinista implica considerar que el progrés és unidireccional, en aquest cas a partir dels canvis tecnològics assolirem canvis socials. Aquesta perspectiva oblida que la tecnologia neix i es desenvolupa en una societat determinada, per la qual està condicionada, per tant tecnologia i societat no són independents sinó que interactuen i s’influeixen de manera recíproca. Actualment la perspectiva CTS entén la relació de tecnologia i ciència com un procés en el qual s’incardinen factors socials, econòmics, polítics i culturals.

---

[1] Cabero Almenara, J. (2001) “Tecnología educativa. Diseño y utilización de medios de enseñanza” Barcelona: PAIDÓS

[2] Cabero Almenara, J. “Educació i Tecnologia: fonaments teòrics” Barcelona: EDIUOC (setembre 2003, primera edició)

Avaluació Inicial

Aquí vos deix la meva avaluació inicial:


- Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ____6__

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8____

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___5_____

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __4___

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __4___

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __6_____

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____7____

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___5_____


- Mapa de conceptes

























- Conclusions

Aquesta activitat m’ha sorprès molt, ja que és la primera vegada a la UOC que em trob amb una autovaluació inicial tant exhaustiva i que suposa un posicionament inicial sobre temes que no tenc del tot clars. Consider que la tasca cerca posar en conflicte les nostres idees amb unes qüestions sobre les que normalment es té una opinió formada, però no el suficient coneixement teòric (en el meu cas). Ha estat una tasca interessant, perquè t’obliga a posar en funcionament els teus esquemes de coneixement i et fa interrelacionar els mateixos amb el que, pens, es treballarà al llarg del semestre.

Malén Calvo

Benvinguda

Hola a tots i totes,
aquest blog el vaig crear per l'assignatura Interculturalitat i Educació, i he pensat continuar amb el mateix per anar penjant les activitats de Noves Tecnologies.

D'aquesta manera si qualque company/a té interès podrà visitar el que vàrem treballar en el primer semestre del curs acadèmic 09/10 per Interculturalitat i Educació.

Esper que tenguem un bon semestre.

Malén Calvo

Tancament de l’assignatura i avaluació

Un blog, o bitàcola, és un lloc web que s’actualitza periòdicament i que recopila cronològicament texts o articles d’un o varis autors, aquest/s conserven la llibertat de deixar publicat el que consideri/n pertinent.

L’assignatura “Interculturalitat i Educació” tenia com una activitat transversal la creació d’un blog, aquesta activitat ens ha permès anar actualitzant les nostres reflexions sobre la resta d’activitats desenvolupades, essent una manera de compartir les nostres impressions amb els companys/es sobre què és la interculturalitat.

Pens que el blog ha servit per anar fent una autoavaluació de la matèria, ha suposat un espai de reflexió on poder expressar inquietuds, dificultats i elements que ens han cridat l’atenció, tant dels conceptes teòrics dels mòduls com de les activitats proposades pels consultors.

Personalment he visitat una sèrie de blogs de la meva aula a l’atzar, m’ha sorprès trobar una companya (Carme Gràcia) que havia avaluat la mateixa webquest que jo a la PAC 3, he llegit amb molt d’interès la seva aportació per comprovar les semblances i diferències amb la meva valoració. Ha estat un exercici interessant, ja que m’ha permès veure que, en ocasions, passam per alt alguns detalls que altres persones consideren importants.

Respecte a la utilització posterior del blog, crec que és una eina que cal guardar com a portafoli de curs, ja que conté elements molt específics de la matèria “Interculturalitat i Educació”. En el meu treball diari pens que seria interessant obrir nous blogs relacionats amb la meva tasca professional o com complement de matèries que puc impartir. Concretament podria ser útil en la matèria de Psicologia de l’etapa de Batxillerat, on els alumnes podrien anar recopilant informació sobre diferents temàtiques (teories psicològiques, trastorns, processos mentals, ...)

Finalment com a avaluació de l’assignatura, m’agradaria comentar que aquesta assignatura m’ha sorprès des de l’inici. Tal i com vaig comentar en la primera entrada del blog (Inici, 18/09/09) pensava que seria una assignatura més teòrica, sobre les teories que sustenten la interculturalitat, les diferents polítiques interculturals i orientacions per treballar la interculturalitat en el món educatiu. En canvi, des del primer moment, ens hem trobat amb situacions pràctiques i quotidianes, que hem hagut d’analitzar des de la teoria. Aquesta forma de treball permet un aprenentatge significatiu i funcional, passant de la teoria a la pràctica i oferint-nos pautes de treball per al nostre futur treball com a psicopedagogs/es.

La relectura de les aportacions indica una evolució en els coneixements amb una línia de continuïtat, és a dir les PAC estan enfocades de tal manera que a partir d’una idea central, la interculturalitat, els estudiants analitzem diferents aspectes de la mateixa:
- provar nosaltres mateixos jocs interculturals i valorar l’impacte que ens poden causar, establint paral·lelismes amb les nocions teòriques
- analitzar l’actuació de cada professor implicat en una situació d’interculturalitat, en un determinat context i amb uns alumnes concrets
- conèixer diferents recursos per treballar la interculturalitat, com són les webquests
- crear una webquest per afavorir les habilitats interculturals
- analitzar materials per a treballar la interculturalitat que podem trobar a la xarxa, valorant els components pedagògics i l’aplicació didàctica de l’esmentat material

En definitiva, ha estat una assignatura sorprenent, que ha conjugat molt bé la teoria i la pràctica, i que m’ha permès endinsar-me en conceptes que ajuden a entendre la nostra actual realitat social (diversitat, etnocentrisme i relativisme culturals, multiculturalitat, interculturalitat, concepte de cultura, estils docents, ...), tot això a partir de les TIC, que són una eina imprescindible per treballar actualment en el món educatiu.

Com a proposta de millora, pens que seria interessant (tal i com vaig comentar en l’entrada Avaluació de recursos, 13/12/09), que les webquest que hem elaborat fossin avaluades, a més de per la consultora, pels companys i a partir de comentaris en els blogs. Crec que seria un exercici interessant i ens permetria tenir una valoració de la seva utilitat com a recurs pedagògic i aplicació didàctica.

Avaluació de recursos

La interculturalitat és un model de relació entre cultures, que propugna la igualtat de tots els grups diferenciats. Aquests grups han de construir, per mitjà del diàleg i el consens, la societat i la cultura.

Vivim en una societat diversa, on conviuen múltiples cultures que es troben en contacte, essent l’escola un d’aquests llocs de contacte que millor permeten treballar la construcció de la societat.

Seguint aquesta idea la interculturalitat és una eina de treball que hauria d’impregnar el currículum i les tasques que es realitzen dins l’àmbit escolar. Consider que una manera de facilitar la interculturalitat és cooperar entre alumnes de diferents cultures, o fins de tot de la mateixa, per aprendre a relativitzar els punts de vista i arribar a acords sobre la informació que es va obtenint.

En aquest punt ens hem de demanar, que pot aportar una webquest a les habilitats de caràcter intercultural?

Per una banda, les webquest són eines de treball estructurades i sistematitzades, a nivell pedagògic permeten un treball autònom de l’alumne, amb uns criteris d’avaluació clars i que sempre es tenen a mà per consultar.

Per altra banda, permeten plantejar activitats per realitzar en petit grup, on cada alumne té un rol determinat que es complementa amb els rols dels companys/es. Aquesta estructura de treball permet desenvolupar estratègies de treball cooperatiu i col·laboratiu.

Una webquest adreçada a conèixer diferents cultures i formes de vida permet tant la relativització de punts de vista, per mitjà de la informació que s’obté de cada cultura, com realitzar activitats que fomentin el treball conjunt, per tal que els alumnes puguin treballar plegats i consensuar el resultat de les mateixes. Es conjuguen així els dos elements esmentats: el treball autònom de descobriment i aprenentatge, i la tasca col·laborativa.

A més, la utilització de les TIC és una metodologia de gran atractiu pels alumnes, que han d’aprendre a manejar-se dins la xarxa. La xarxa és una gran font d’informació, per cal tenir competències per treballar amb aquesta informació, aprenent a destriar informació vàlida de la no vàlida i comparant diferents fonts. Les webquest plategen activitats pautades i amb unes fonts d’informació precises, que eviten la dispersió de l’alumne dins la xarxa.

Igualment els professors ens hem de sabre manejar a la xarxa, on trobam multitud de recursos per utilitzar, però són tots adequats? Nosaltres també hem d’aprendre a destriar informació vàlida i no vàlida, per això la PAC 3 és de gran utilitat, ja que ens ensenya una manera pràctica de catalogar els recursos existents, ens permet destriar els seus aspectes pedagògics i analitzar la seva aplicació didàctica, així aprenem a valorar si aquest recurs ens potser útil o no amb els nostres alumnes.

En aquest sentit, consider que tant la PAC 2 com la PAC 3 ens aporten eines per a la nostra futura activitat com a psicopedagogs/es. Per mitjà d’aquestes activitats hem après a crear webquest, que tenen gran aplicabilitat a qualsevol matèria i no sols per a orientació i tutoria, i a analitzar recursos en línia.

Aquestes tasques, tant de creació com de reflexió, permeten fer una aplicació pràctica dels conceptes teòrics de l’assignatura. Per tant no parlam d’interculturalitat amb abstracte sinó que podem oferir eines pràctiques i concretes a la resta de professorat.

Ambdues PAC ens doten d’eines pedagògiques per poder fer front a les nostres funcions, i és interessant destacar que són activitats amb una línia de continuïtat:

- en primer lloc, la PAC 2 ens permet fer una recerca sobre diferents webquests per obtenir una visió general sobre aquest tipus de recurs, que ens ajudarà en el procés de creació de la nostra pròpia webquest

- en segon lloc, la PAC 3 ens permet aprendre a valorar diferents recursos, entre ells les webquests, per determinar el seu interès pedagògic

Aprendre a crear i valorar recursos és una activitat que ens ajudarà particularment a la nostra tasca diària, ja que ens permetrà adaptar-nos a la realitat de cada grup-classe, i fer front a les seves necessitats i interessos.

Finalment, crec que podria ser interessant que cada una de les nostres webquest fos avaluada per algun/s companys/es de l’aula, així tendríem una visió més ampla de la seva possible utilitat i de la utilització dels conceptes teòrics de la matèria.