Conclusions finals sobre l'assignatura

En aquest darrera entrada faré una valoració global de l'activitat 2.3 (projecte "Què puc fer en acabar 2n de Batxillerat?" i de l'assignatura Noves Tecnologies de la Comunicació i la Informació a l'Educació.

Per començar, i referit a l’activitat 2.3, puc dir que ha estat un treball de reflexió i millora contínua. Des del moment que vaig decidir el projecte, “Què puc fer en acabar 2n de Batxillerat?”, vaig anar recopilant les preguntes i dubtes que els alumnes m’havien fet al llarg de tres cursos treballant com a orientadora en aquest centre. Aquests dubtes i preguntes varen ser el bessó del projecte, amb la consideració que fos aplicable dins el centre docent. La reflexió i millora contínua fan referència a la necessitat de revisar, contrastar i estructurar la informació per tal que sigui atractiva i entenedora pels alumnes, vaig destinar bastant de temps a definir els temes del curs i els continguts de cada un d’ells.

En aquest sentit crec haver posat en pràctica la definició de Tecnologia Educativa com el “disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge”. En el meu cas he partit d’un problema que consider prou significatiu pels alumnes, encara que tal volta no sigui un tema atractiu per a ells, però si és una situació que tard o d’hora viuran, i per la qual necessiten una adequada orientació acadèmica i professional. Dissenyar aquest projecte m’ha suposat posar-me en el rol d’estudiant per valorar si la informació rebuda era significativa i si la seva aplicació era fàcil i, especialment important, si era útil per a prendre decisions. Malgrat no he aplicat el programa de manera completa amb els alumnes, la informació de les diferents presentacions, les opinions dels tutors/es i de la cap d’estudis són favorables cap al disseny del curs.

En aquest projecte he experimentat també els diferents elements que sustenten la tecnologia educativa: teoria de la comunicació, psicologia, teoria de sistemes i tecnologies de la informació, en el sentit que tots aquests camps ens aporten informació important per al disseny de situacions d’ensenyament-aprenentatge significatives per a l’alumnat. Concretament m’agradaria destacar els següents aspectes de les bases tradicionals de la Tecnologia Educativa:
- la teoria de la comunicació ens ensenya la necessitat de transmetre informació clara i coherent, utilitzant un codi que sigui entès tant per emissor com per receptor.
- la psicologia cognitiva i constructiva ens ensenya que hem de cercar en els alumnes un canvi en la seva estructura cognitiva, partint dels seus coneixements previs per tal d’anar incorporant nova informació, i utilitzant situacions apropades a la realitat.
- des de la teoria de sistemes no podem oblidar que el món educatiu forma part d’una societat, amb la que s’interrelaciona, per tant hem d’evitar ser massa teòrics, contextualitzant les propostes que facem als alumnes.
- les TIC s’han de considerar com eines de l’intel•lecte, que ens han de permetre analitzar i comprendre la realitat, així com representar i expressar els nostres coneixements.

En relació al darrer aspecte exposat, i mentre realitzava aquesta memòria, he pensat en la possibilitat de proposar una nova activitat als alumnes, que suposi la realització d’un mapa conceptual amb les diferents sortides acadèmiques i professionals a les que poden accedir des del Batxillerat. Crec que seria una bona manera de valorar el mapa mental elaborat amb aquest curs d’orientació acadèmica i professional.

Com a comentari global de l’assignatura i autoavaluació de la mateixa, m’agradaria esmentar la interrelació entre les diferents activitats proposades que han suposat la construcció de coneixement compartit i de manera col•laborativa sobre l’educació i la tecnologia educativa.

En la PAC 1, varem elaborar una autoavaluació inicial (miniactivitat 1.1), que reflectia els nostres coneixements previs sobre la matèria i com enteníem la relació entre els conceptes educació, societat, tecnologia i ciència. En una segona activitat varem crear un blog (miniactivitat 1.3) que havia de servir de portafoli de la matèria, exposant al mateix les nostres activitats i conclusions sobre les mateixes, aquest blog és un eina que permet compartir informació. Posteriorment varem participar en un debat textual on se’ns demanava elaborar arguments entorn a fils de discussió, i finalment varem elaborar un informe de síntesi i representació gràfica dels conceptes més importants treballats al llarg de la PAC 1 i les diferents miniactivitats, relacionant en la mateixa el canvi conceptual assolit (miniactivitat 1.3). En la PAC 2, en el meu cas, vaig aprofundir en l’elaboració d’arguments amb representació gràfica (miniactivitat 2.2) i hem dissenyat una activitat d’ensenyament-aprenentatge per mitjà de les TIC (miniactivitat 2.3). Aquest disseny d’activitats ha suposat anar revisant els conceptes teòrics dels mòduls per poder-los aplicar i anar enriquint el nostre mapa mental de manera progressiva.
Al llarg d’aquestes activitats hem anat utilitzant i incorporant eines tecnològiques al nostre bagatge com a psicopedagogs (C-MAPS, rubistar, blog, slideshare, google docs, ...), eines que permeten, per una banda representar el coneixement, i per una altra compartir el mateix i treballar de manera col•laborativa.

Finalment, comentar el canvi que s’ha produït en mi mateixa sobre la concepció de les TIC, a l’hora d’iniciar el curs la meva posició era més bé tecnodeterminista, considerant les TIC un instrument que podia facilitar la tasca al professor i fer més dinàmic el treball amb els alumnes, ara veig que la relació és molt més complexa, no podem separar els conceptes ciència, tecnologia, societat i educació com si no hagués relació entre ells, o que si un fos determinant de l’altre. Aquests conceptes s’interrelacionen mútuament i en el cas del món educatiu conformen la tecnologia educativa, entesa com el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades d’ensenyament-aprenentatge.