Seguiment i evolució de la webquest

Posar en marxa aquesta webquest has estat una tasca molt complexa. En primer lloc pel desconeixement (en el meu cas) de l’entorn a utilitzar i de les seves característiques tècniques. Les angoixes tecnològiques han estat abundants, per una banda perquè nosaltres varem treballar en primer lloc en la plantilla word que ens van enviar els consultors, deixant per més endavant la creació de la webquest, i mentre el fòrum de l’assignatura s’anava omplint de grups amb dificultats per treballar amb l’entorn; per altra banda, quan varem iniciar el treball en l’entorn aquest realment “fallava” com havien comentat els companys. Les nostres principals dificultats varen ser que, en ocasions, quan puges la informació es canvia el format o el color del document que tu has creat, i després es fa realment complicat canviar-lo (per no dir impossible!), també la informació no sempre es grava i es perd un temps preciós.

Respecte a dificultats conceptuals per elaborar la PAC, al meu parer el principal problema és destriar si treballar amb alumnes o amb professorat, i una vegada triat el grup-diana, situar-se en el nivell al que volem dirigir el material didàctic.
Es fa realment difícil elaborar un material sense tenir clares les característiques del grup al que es dirigeix, amb això em refereix a que nosaltres hem creat una PAC per segon d’ESO i per l’alumnat de l’aula d’acollida, però desconeixem les característiques dels alumnes (nombre de nacionalitats presents, temps que duen al nostre país, nivell de coneixements dels alumnes, relacions que s’estableixen dins el grup, ...). Amb tot això em refereix a que un material curricular potser més o manco entretingut o dinàmic i, quan s’elabora, es segueixen uns mínims curriculars establerts pel govern competent, dins una seqüenciació de continguts. Però crear un material intercultural, quan ha de ser un eix transversal i no un contingut propi d’un nivell acadèmic, es fa realment una tasca complicada.

El nostre grup ha intentat plasmar el concepte d’interculturalitat en la webquest, ja que el nostre objectiu era afavorir la comunicació i la comprensió entre les cultures presents en el centre, a partir dels seus trets més distintius i de la situació actual que estan vivint, per això varem triar el format de telenotícies. Els telenotícies són dinàmics, intenten donar el màxim d’informació en un temps limitat i s’actualitzen constantment. Els membres del grup hem considerat que les cultures també són dinàmiques, permeables i que es poden enriquir mútuament, no s’actualitzen tant ràpidament com un telenotícies però és una metàfora que ens permet entendre els canvis socials, polítics i econòmics.

Consider que la nostra proposta de webquest pertany a un nivell bàsic d’interculturalitat, ja que potencia el coneixement entre alumnes de diferents nacionalitats. Pens que és una primera passa a fer en un centre docent per treballar la interculturalitat, és a dir, els nivells d’interculturalitat correspondrien a un continu al llarg d’un curs acadèmic per tractar aquest tema, així:
Durant el primer trimestre, treballaríem el coneixement mutu i afavoriríem la comunicació entre els alumnes
Durant el segon trimestre i, segons el cas, el tercer trimestre, es podrien plantejar situacions conflictives que suposessin valors antagònics.
En el tercer trimestre o en un curs posterior, es realitzarien activitats a nivell de transformació cultural.

Pens que aquesta va ser l’errada de la proposta de la PAC 1 per part d’en Joel, cerca activitats de nivell de transformació cultural, sense haver fet la tasca prèvia de coneixement mutu entre els alumnes.

Un aspecte didàctic que m’angoixava era que el material creat servis realment pel que s’havia creat: el coneixement de diferents cultures; que no fos un material que el professorat pogués rebutjar per por a que se li anés de les mans.
Les propostes arriscades (com la plantejada en la PAC 1) són molt atraients, perquè creen un gran impacte en els receptors i ajuden a la transformació de les persones, però tenen efectes col·laterals, per tant cal preveure totes les possibles accions i no oblidar en cap moment el nostre objectiu. No perdre de vista l’objectiu amb que es crea el material és bàsic per aconseguir un material aplicable i que el professorat el vegi com útil.

Respecte al treball en grup, comentar que hem tengut algunes dificultats, donat que en un primer moment varem formar un grup de tres persones, però una d’elles, per motius personals, no va poder complir amb els terminis de treball proposats i finalment va elaborar una proposta pel seu compte.
Per tant, la tasca l’hem dut a terme entre dues persones. Una vegada triat el tema i els destinataris del material, varem treballar amb la plantilla word, així cada un anava complimentant els apartats i afegint el que considerava per millorar els que havia emplenat el company. A l’hora de la creació de la webquest hem funcionat de la mateixa manera. Vull remarcar que ha estat una feina fluida i col·laborativa, en cap moment s’ha trepitjat el treball del company i les idees més “controvertides” han estat debatudes per aconseguir un consens.

M’agradaria comentar que, en aquests moments respecte a l’assignatura, crec que seria interessant poder provar aquest material creat amb alumnes concrets, així podria valorar la seva utilitat i si realment compleix els objectius que nosaltres havíem proposat.

Finalment comentar que en un primer moment pensava que aquesta era una assignatura més teòrica, on el treball seria més a nivell de corrents de pensament. Per ara m’ha sorprès el treball d’aplicabilitat dels conceptes teòrics que estem realitzant, tant en el debat i en la creació de material, com en l’elaboració dels informes individuals.

Debat

El debat de l’assignatura es centrava en l’estudi d’un cas sobre com treballar la interculturalitat dins un centre docent, amb opinions divergents entre els dos actors principals sobre les activitats a realitzar.

En primer lloc m’agradaria comentar les dificultats tècniques per seguir el debat, cal dir que aquesta és una assignatura amb alta participació i ha estat complicat seguir el debat, ja que les aportacions es separaven en carpetes que dificultava seguir el fil de les explicacions. Respecte a les dificultats conceptuals i metodològiques crec que algunes de les opinions mesclaven les respostes a les dues preguntes. En el meu cas, a nivell conceptual, vaig tenir dificultats en fer aportacions a la primera pregunta ja que me va costar separar la naturalesa del joc de la proposta pedagògica. En aquest sentit crec que les aportacions dels companys/es m’han ajudat a entendre que cal separar el “continent del joc”, és a dir la seva naturalesa, de la seva utilització com a material i proposta didàctica. En un primer moment la meva visió sobre els jocs va ser considerar que el material no era racista, sinó que depenia de la utilització que es fes del mateix, després de la lectura dels materials i de les aportacions llegides pens que els jocs si són racistes en la seva naturalesa, però que a la vegada intenten fomentar l’empatia, la tolerància i el respecte.

Són uns jocs realment trencadors i arriscats, però això també vaig considerar que l’activitat es podia anar de les mans del professorat i s’havia de controlar molt bé, però està clar que quan es planteja una activitat docent darrera hi ha una intencionalitat (amb una definició clara d’objectius i intencions), a més hi ha d’haver un treball previ i posterior amb l’alumnat, per conèixer tant els seus coneixements sobre el tema a tractar com les reaccions posteriors que ha provocat. El debat també m’ha ajudat a entendre que és necessari treballar les emocions amb els alumnes i afavorir la coneixença mútua per poder dur a terme un programa d’interculturalitat.

Consider que el cas presentat és útil per al nostre bagatge professional, ja que és una situació que es pot donar amb facilitat dins un centre docent. Pens que l’equivocació dels dos actors ha estat no intentar arribar a un consens i aquest fet pot emmascarar l’èxit de l’activitat. Dins la nostra tasca diària cal que siguem oberts i flexibles, intentant trobar punts en comú amb la resta de companys/es. A més una de les aportacions del debat comentava que el professorat és un model per als seus alumnes, i en el cas presentat no han estat un model positiu, un per tirar endavant sense tenir en compte les reticències de la companya i l’altra per provocar un conflicte avisant als pares d’una alumna que no havia participat en l’activitat. Consider que cap dels dos ha actuat amb una perspectiva intercultural, ja que no han estat capaços d’assolir un enteniment. També pens que un treball d’aquest tipus ha de formar part d’un pla d’acció tutorial, ja que sinó es queda en una mera anècdota d’un professor individual (que potser molt útil per als seus alumnes), i ha de ser una aposta de centre que impregni tot el currículum, en aquest sentit el pla d’acció tutorial serveix com a catalitzador de la proposta educativa.

En general, el debat ha estat molt positiu, perquè les diferents opinions ajuden a relativitzar els punts de vista, especialment m’han agradat les aportacions que comentaven la necessitat de “viure amb naturalitat la interculturalitat”, que és un fet consubstancial a la nostra societat, i també agraeix les aportacions de materials dels companys/es de l’aula.

Finalment voldria comentar que crec que la immigració ens “ha passat per damunt”, en el sentit de que l’escola és una institució que s’ha hagut d’adaptar ràpidament a aquesta situació i, en canvi, la legislació va per darrera, malgrat que podem trobar principis per treballar la interculturalitat en les darreres lleis educatives, aquests es troben, ara per ara, lligats a programes interculturals febles i a la compensació de desigualtats educatives. Al respecte alguns companys han comentat la possibilitat d’establir unes línies comuns dels òrgans competents, d’altres han esmentat la manca de preparació del professorat (absència de materials, naturalesa problemàtica del concepte interculturalitat, formació escassa, etc.) per fer front a aquesta realitat present a les nostres aules. Seguint amb aquesta reflexió, i quant als conceptes que cal aprofundir, pens que seria interessant aprofundir sobre les estratègies que, com a psicopedagogs/es, podem utilitzar per fomentar la interculturalitat en els nostres llocs de feina, posant les eines per establir programes interculturals forts.

Inici

Hola, aquest és el meu primer missatge per al bloc i la primera vegada que n'utilitz un, he de dir que estic una mica nerviosa però esper sortir-ne amb èxit.

Respecte a l'assignatura Interculturalitat i Educació per jo ha estat una sorpresa tenir una activitat transversal d'aquest tipus. Quan pens en interculturalitat me venen al cap imatges de persones de diferents cultures actuant en un entorn comú, en el nostre cas l'escola. El nostre món educatiu ha canviat ja que ha hagut d'anar incorporant aquesta interculturalitat a la seva realitat quotidiana i ha procurat fer front als reptes que suposa.

Les meves expectatives d'aprenentatge eren en un primer moment més de tipus teòric, més relacionat amb polítiques educatives i amb metodologies de treball. Després de llegir el pla docent i haver iniciat les lectures veig que serà una matèria eminentment pràctica (elaboració de material didàctic, anàlisi de materials interculturals, ...)

Les competències necessàries per tractar la interculturalitat crec que tenen a veure amb prendre consciència d'altres maneres d'entendre la vida i de la necessitat d'apropar-nos a la diversitat cultural amb respecte, valorant el que nosaltres podem aportar i el que ella ens pot aportar. La diversitat cultural és un procés bidireccional que ha d'ajudar a enriquir tant la societat d'acollida com la societat que s'ha deixat.

Quant al blog és una experiència nova per a mi, ja he dit que mai n'havia emprat cap però si que n'havia visitat alguns, per a mi és una manera de compartir informació i experiències amb realitats molt diferents a la meva.